Raons del cor, IV
El cor és un pit-roig
i el cor és una gàbia
en busca d’un pit-roig
fet sang que embosca, sàvia,
la sang que al cor recorda
el seu flux savi i boig,
l’alada que, ampla, encorda
el buit amb el seu goig.
La meva originalitat plena de gent
Cal (i si cal, f ins a quin punt) explicitar les referències emprades en un llibre de poemes? Escric aquestes línies divagadores i un xic embolicades ‒potser breus propòsits de destrucció marca de la casa ‒ perquè vull i al mateix temps no vull deixar de donar compte del treball relatiu als manlleus/apropiacions/represes que conté El cel dins un pou . A risc que siguin sobreres, per descomptat. Per què no incloure-les al llibre i sí aquí? La idea que acompanya el llibre és que els poemes han de funcionar tot sols o, millor dit, en la constel·lació que el seu conjunt pugui aplegar. L'autor és del parer que haver inclòs en el llibre un paratext d'aquest tipus (amb totes les apropiacions, girs i represes que inclouen els poemes (totes aquelles de què es tenen constància, almenys) i la constel·lació conseqüent) hauria probablement ofegat els poemes. Estaríem davant un text excessivament llarg i que potser escapa als dominis del que ha de ser ...
