El cel dins un pou

     Potser val la pena llegir en primer lloc aquest textet  que vol funcionar a mode de coordenades de la cosa. A partir d'aquí, i per ordre d'aparició en el llibre: CAPVESPRE Malgrat que l’associació entre la sang i el sol de posta corre ja per entre els segles, Gabriel Ferrater: “aquest sol que menstrua no es vol pondre” ( El ponent excessiu ) i també “sol clavat a la posta/ que sagna delicat” ( No una casa ). Borís Pasternak: “Viu, viu i prou, fins al final.” ( Quan escampi -Trad. Esteve Miralles i Ricard San Vicente-). Joan Josep Camacho Grau: “El preu del foc el marca qui s’immola.” ( El tòrax de la bèstia ). Paul Celan: “Creixement./ Fulla a fulla engruixa/ les parets del cor.” ( Flor , dins Reixes de llengua -Trad. Arnau Pons-).   CAN RUMIA Can Rumia és també un topònim referit a una masia ubicada entre els termes municipals de Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga. Té, per cert, una germana: Can Discórrer. I hi ha qui diu que n’hi ha una tercera: Can Pensa’