Notes a El cel dins un pou
Potser val la pena llegir en primer lloc aquest textet que vol funcionar a mode de coordenades de la cosa. A partir d'aquí, i per ordre d'aparició en el llibre:
CAPVESPRE
Malgrat que l’associació entre la sang i el sol de posta corre ja
per entre els segles, Gabriel Ferrater: “aquest sol que menstrua no es vol
pondre” (El ponent excessiu) i també “sol clavat a la posta/ que sagna
delicat” (No una casa).
Borís Pasternak: “Viu, viu i prou, fins al final.” (Quan escampi -Trad. Esteve Miralles i Ricard San Vicente-).
Joan Josep Camacho Grau: “El preu del foc el marca qui s’immola.” (El tòrax de la bèstia).
Paul Celan: “Creixement./ Fulla a fulla engruixa/ les
parets del cor.” (Flor, dins Reixes de llengua -Trad. Arnau Pons-).
CAN RUMIA
Can Rumia és també un topònim referit a una masia
ubicada entre els termes municipals de Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia
de Berga. Té, per cert, una germana: Can
Discórrer. I hi ha qui diu que n’hi ha una tercera: Can Pensa’t-hi bé [Estirant el fil, recordem Segimon Serrallonga: “La
llibertat te llocs, o no ho sabies?”. I bé, qui diu llocs diu enllocs].
Arthur Rimbaud: “L’Eternitat./ És el mar mesclat/ amb
el sol.” (L’hem tornat a trobar!) I Jacint Verdaguer: Axò és lo bes de
comiat que dóna.l sol a la terra...” (Posta de sol, dins Excursions i
viatges).
Franz Kafka: “El nostre art és un ser enlluernats per
la veritat: la llum damunt el rostre que es fa enrere amb una ganyota és
l’única cosa certa.” (Aforismes de Zürau -Trad. Feliu Formosa-).
[I encara, a risc de ser excessiu, això de Borís
Pasternak, descobert després d’escriure el poema (valgui com a mostra que es
tracta d’una imatge en certa manera prou tòpica): “I un raig de sol, com de suc
de llimona” (Petjades en la neu).]
VILALLEONS
Paul Celan: "La poesia no apareix allà on
"metàfores itinerants" fan estació; sinó allà on la imatge de l'ull
irrepetible-mortal del poeta es desperta com alguna cosa vista per ell" (Micròlits).
Jean Daive: “Esperant, de vegades Déu, de vegades
no-res” [cito de memòria] (Sota la cúpula. Passeigs amb Paul Celan.
Daive estira una imatge que, sembla ser, passa abans per Kafka y per Celan).
NARCÍS
I
Henri Bergson: “Un cop plantejada l’eternitat, pel fet
mateix de plantejar-la, plantegem, al mateix temps i de manera necessària,
quelcom que hi està implicat, contingut, tal i com la moneda està continguda en
el lingot, alguna cosa així els centimets de l’eternitat.” (Historia del
temps, 6ª lliçó)
Francesc Garriga: “i ens ve l’amor com una almoina” (Setembre).
De l’instant de bellesa robada als déus, imatge prou
recurrent, ja en parla, entre d’altres, Isidre Martínez Marzo a Hostes.
II
Eugenio Montale: “Grinyola la corriola del pou,
l’aigua puja a la llum i s’hi fon” i “[...] els cercles d’ànsia/ que
travessaven el llac del cor” (Ossos de sípia -Trad. Joan Navarro i
Octavi Monsonís-).
Maurice Blanchot: “El poeta és Narcís, en la mesura
que Narcís és anti-Narcís: aquell que, apartat de sí, portant i suportant el desviament,
morint per no re-conèixer's, deixa l'empremta del que no ha tingut lloc” (L’escriptura
del desastre).
TRAJÀ (ITÀLICA)
Una reproducció de l’original de l’estàtua de Trajà segueix alçant-se al capdamunt d’Itàlica.
Jules Renard: “L’oreneta, que vola arreu i enlloc.” (Els
burgesos són sempre els altres).
Carles Camps Mundó: “Convalescent d'un jo molt greu, / em miro el marbre fugisser dels
núvols, / el mausoleu del cel.” (La mort i la paraula).
[El vers final se’n recorda tangencialment del
passatge bíblic en què Déu parla a Moisès, tal i com l’explica Henri Meschonnic
(Entrevista Le Monde 2) en relació a una polèmica sobre la traducció de
dit passatge de la Bíblia. Es tracta del passatge en què Déu, davant la
pregunta de Moisès sobre el seu nom, respon “amb tres paraules molt senzilles,
el desafiament del qual resulta sorprenent: «ehié/ Asher ehié». Tradueixo: «Seré/
que seré», el verb està en incomplet. No és, com va traduir Jeroni, i després
gairebé tots els altres traductors, «ego sum qui sum», «sóc qui soc» o «el que
sóc». Poso el futur perquè és una promesa, la continuació del versicle 12 on
Déu, com a primera resposta a Moisès, li diu «Estaré amb tu».” També hi
ressona, s’hi barreja, de fet, allò altre de Marc Masdéu: “Com dir que un heroi
no és heroi?” (El gos autodidacte).]
L’ESPECTADOR
R.S. Thomas: “Mirant-me de ple/ tantes vegades a la
cara/ com jo intento mirar-lo de reüll.” (Mirall)
Friedrich Nietzsche : “La veritat requereix d’una màscara”
[cito de memòria].
L’expressió “no pares de creure que has vist” ja l’empra
Hélène Cixous en parlar d’un passeig per les floristeries de les Rambles de
Barcelona (A Barcelona somiant Barcelona, dins La llengua m’és l’únic
refugi -Trad. Marta Segarra).
Imre Kertesz: “Aquest país, en canvi, en la llengua
del qual resideixo [...]” (L’espectador -Trad. al castellà d’Adan
Kovacsics-).
SEVILLANES MANERES
I
Jules Renard: “No és possible dir la veritat, però es
poden dir mentides transparents: ets tu qui ha de veure-hi a través” (El
burgesos són sempre els altres).
II
La plaça Encarnació bé podria ser la de Sevilla.
Krak Krauss: “En mi la llibertat es feia frase”, “Qui
avui té un món ha d’extingir-se amb ell” (Apocalipsis -Trad. al castellà
de Natalia I. Vidal-).
Antonin Artaud: “Déu no és sinó allò que se’n fa.” (Heliogàbal
o l’Anarquista coronat -Trad. Xavier Valls Guinovart-).
III
Bé podria ser tot just una mica més amunt de la plaça
Encarnació de Sevilla.
Mario Montalbetti: "observar el extraño (y
maravilloso) espectáculo de un poema convirtiéndose en lo que es." (El
más crudo invierno)
EL TREPITJADOR DE FULLES
[Es tracta de la diguem-ne reversió d’un poema
anterior aparegut a Les beceroles successives. Robert Frost té un poema
titulat Un trepitjador de fulles. L’article determinat pretén convertir
l’acte en un ofici, diguem-ne.]
Franz Kafka: “Com un camí a la tardor: així que
l’acaben d’escombrar, es torna a cobrir de fulles seques.” (Aforismes de
Zürau -Trad. Feliu Formosa-).
J.V. Foix: “La fressa d’un ocell que no encerta la
branca” (Darrer comunicat).
Josep Carner: “Fuig i torna, fuig i torna/ cap a
l’arbre de l’encís;/ [...] se’n va a veure la seva ànima/ que roman penjada
allí” (Llegenda de l’ermita i la cérvola, dins Llegendari).
CARÀCTERS
¿Fou Joan Fuster qui deixà escrit (potser a Diccionari
per a ociosos): alguna cosa així com: “escric per saber allò que encara no
sé que m’estic a punt de dir”?
Novalis: “El món és la suma del passat i del que es va
desprendre de nosaltres” (Fragments).
Blai Bonet: “No veure però sentir sense saber la
diferència que hi ha entre el que és ‘cultural’ i el que és ‘interessant’: que
la llibertat no es té, es busca.” (Pere Pau).
Juan Gelman: “La tarde se va de lo que quiso a lo que
pudo.” (Mundar).
En el cas que calgui esmentar-ho, hi nia allò d’Heràclit
que traduïm així: “el caràcter és el destí”.
Henri Meschonnic: “som tots rimes vivents/ que
intenten/ acabar la seva frase/no hi ha/ final per a/ dir/ potser sense
saber-ho/ no som més que síl·labes/ de paraules que comencem/ però ningú té la
frase sencera” (Ja que sóc aquest esbarzer).
ESSER POETA PER A AIXÒ
Se’n recorda del Sant Jordi del 2021. Se’n també recorda
del teatre de Jaime Gil de Biedma a No volveré a ser joven.
Paul Celan: “Si ets peix aprèn el llenguatge de
l'ham.” (Micròlits) “i Diguis la paraula que diguis ‒/ agraeixes/ la
matança.” (De llindar en llindar -Trad. Arnau Pons-).
Joan Todó: “Ara hi veu clar, sap/ què és la rosa.//
Donada al fum.” (El fàstic que us cega).
FI DEL POEMA
I
Nicolás Gómez Dávila: “La poesía es
la huella dactilar de Dios en la arcilla humana.”, “Para desafiar a Dios el hombre infla
su vacío” (Escolios a un texto implícito).
Gabriel Ferrater: “va temptant cel en busca d’un
clivell” (Esparver). També la traducció d’Horaci (de Josep Vergés a la
Bernat Metge) que diu: “Dèdal va temptar la buidor de l’aire amb unes ales no
concedides a l’home.” (Odes, I 3-4), una traducció qui sap si influïda
al seu torn per la lectura del poema de Ferrater...
Francisco de Quevedo: “Azadas son la hora y el
momento/ que, a jornal de mi pena y mi cuidado,/ cavan en mi vivir mi monumento”
(Signifícase la pròpia brevedad de la vida...).
Leonard Cohen: “There is a crack, a crack in
everything/ That's how the light gets in”. (Anthem)
II
Maurice Blanchot: “la veritable impaciència no exclou
la paciència, és la seva intimitat,és la paciència que es pateix i es suporta
sense fi” (La mirada d’Orfeu).*
III
Edgardo Dobry: “Y como la palabra es solo/ una
transición del aire/ el viento quisiera ser/ su último poeta fuerte” (Cinética).
I posats a estirar, tornant a corrents de fons que hi són de sempre: “Diu la
brisa que ser és no ser res.” (Isidre Martinez Marzo, Hostes) i “Allò que
és sols és vent a la mà” (Omar Khayyam, citat per Carles Dachs a Vent a la
mà).
IV
Ricardo Reis: “He escrit versos per a que tornin els
déus” (citat per Leopoldo María Panero a A Belial).
Velimir Khlebnikov: “En aquest país/ per Pentecosta el
temps demana prestada/ a la sang la seva tinta encarnada” (La trompeta de
Gol-Mullah ‒Trad. Javier Lentini‒).
V
Leopoldo María Panero: “Un hombre solo errando solo/
solo, a solas con Dios/ un hombre solo en la calle/ errando a solas con Dios.”
(Canción)
[Fet i fet, no acaba sent, el poema, una paràfrasi
d’allò de Nietzsche: “Temo que no ens deslliurarem de Déu perquè seguim creient
en la gramàtica”?]
CEMENTIRI
Alguns dels diguem-ne il·lustres traspassats que es passegen, de manera més o menys tangencial, en aquest intent de conversa amb els morts (o amb algun fragment seu): Luis Cernuda, Francisco Brines, Andreu Vidal, Francesc Garriga, Jean Bollack.
ESCRIVINT LLEGINT
El títol és un furt ‘invertit’ del llibre de Julien Gracq,
Llegint escrivint.
Paul Celan: “Jo sóc tu quan jo sóc jo” (Amapola i
memòria)
Lluís Solà: “La barca/ escrita en l’aigua,/ el jo/ en
el tu de la paraula” (L’arbre constant) i “Una veu busca la boca que
l’inventi” [cito de memòria] (De veu en veu).
VIATGE INICIÀTIC
I
Bartomeu Fiol: “Tot jo és exageració” (del llibre de
títol homònim).
Luiza Neto Jorge: “La teva gravetat:/ el pes de què
disposes/ per riure.” (La força de la gravetat)
Hélène Cixous: "Que no era jo qui plorava, que
era la desgràcia que plorava en mi." (L’octubre del 1991... dins La
llengua és en mi l’únic refugi -Trad. Marta Segarra-).
II
Julien Gracq: "aquest pes específic del fruit
madur, a punt de desprendre's de la branca que fa doblar" ( Escrivint
llegint, tot referint-se a l'obra de Baudelaire).
En el cas que calgui: de la cara d’enze ja en parla
Josep Carner (Traspuament de llum, dins Les bonhomies) per
referir-se a l’instant en què la felicitat ens ve a trobar.
Fernando Pessoa: “Mai ens realitzem.// Som dos abismes
‒un pou mirant fixament al cel‒.” (dins Llibre del desassossec,
Autobiografia sense esdeveniments, 11. Lletania).
IV
Cal dir que hi campa el títol de Marta Marín-Dòmine: Fugir
era el més bell que teníem.
Álex Chico: “Acaso diria Walter Benjamin/ que en esos
lugares parece haber pasado todo/ lo que aún nos espera.” (La tristesa del
eco).
Franz Kafka: “Potser encara és la innocència allò que
travessa amb més facilitat la fúria dels elements d’aquest món.” (Onze fills).
SOLILOQUI
Franz Kafka: “No permetis que el mal et faci creure
que podries tenir secrets per a ell.” (Aforismes de Zürau).
[A risc de ser excessiu, valgui també aquest fragment d’Enrique
Vila-Matas a Dr. Pasovento: “Me gustan de Robert Walser su ironía
secreta y su prematura intuición de que la estupidez iba a ir avanzando ya
imparable en el mundo occidental. En este sentido yo creo que él, tal vez sin
saberlo, dio un paso más, facilitó a Kafka la descripción del núcleo del
problema, que no es otro que la situación de absoluta imposibilidad del
individuo frente a la máquina devastadora del poder”.]
LA INFÀNCIA I LA PLUJA
De l’acolliment de l’aigua ja en parla Marc Romera a L’aigua.
SOL D’HIVERN
[Es tracta d’una diguem-ne reversió d’un poema
anterior aparegut a Les beceroles successives, Fet i fet, ja és un
altre poema.]
Malgrat és una idea que, com tantes altres, travessa els segles, Isidre Martínez Marzo: “Ara mateix, quan cada amor sadolla/ la seua
gran conjura, viure és creure.” (Hostes)
Robert Southwell: “La meva mort vivent es nodreix de la meva vida morent” (citat per Carles Camps Mundó a La mort i la paraula). Una idea antitètica plenament barroca, recordem Quevedo: "En el hoy y mañana y ayer, junto / pañales y mortaja, y he quedado/ presentes sucesiones de difunto” y “lo que llamáis nacer es empezar a morir y lo que llamáis vivir es morir viviendo” (Sueño de la muerte). De vegades és per causa d'aquestes d'aquest pol·len d'idees que van passant d'un poeta a un altre, que no l'autor decideix no posar l'origen de la cita.
Óssip Mandelstam: “Noves ferides d’aquest mateix
fresc‒/ boira d’eternitat inacabada.” ([Reims-Laon], dins Tercer
quadern de Vorónej).
COMIAT
Maurice Blanchot: “Si la cèl·lula així anomenada
cancerosa, en reproduir-se indefinidament, és eterna, qui es mor d’això pensa,
i és la ironia de la seva mort: «Moro de la meva eternitat».” (L’escriptura
del desastre).
Iehuda Amikhai: “Al lloc on tenim raó/ no creixeran
mai/ flors en primavera”, (El lloc on tenim raó) i “D’allò que no
tornarà a existir broten flors” (Caramels de menta), i encara: “Recolza
el teu cap sobre la meva espatlla,/ perquè la meva espatlla/ sap coses [...] /
Diguem-ho així: no hi ha temps/ per tornar a estar junts altre cop/ per sempre.”
(Recolza el teu cap).
Andreu Vidal: “Lluny, entre les boires blanques,/ un
riu de gel flueix de cap al sol.” (El penjat, dins Llibre de les
virtuts).
Jacques Dupin: “L’horitzó que ja no és una línia
fluctuant, sinó l’anell d’un cràter.” (Una aparença de claraboia).
Vulguis que no, allò de W.H. Auden: “No vull
estrelles, ara; feu-me negra la nit,/ enretireu la lluna, desarboreu el sol,/
buideu el mar, desforesteu els boscos,/ perquè ja res pot dur-me res de bo.” (Pareu
tots els rellotges)
Walter Benjamin: “El passat conté un índex secret que
el remet a la redempció. ¿O no ens frega l’alè de l’aire que envoltava els qui
van viure abans que nosaltres?” (Sobre el concepte d’història, II).
Una mica tangencialment, hi treu el cap Andrew Marvell:
“Ajuntem el vigor i la tendresa/per tal de formar amb ells una mescla,/ i que
els nostres plaers s’esquincin/ amb els ferros punxants de la vida./ Així no
pararem mai el sol,/ però farem que segueixi el seu camí.” (A la seva tímida
amant)
Feliu Formosa: “Tens dues vides: una dintre meu.” (Immediacions,
II, 84).
Paul Celan, tot salvant les distàncies: “Et veiem, cel, et veiem. /Bòfega rere bòfega, / tu les vas fent brotar, / pústula rere pústula. / Així fas créixer l'eternitat. // Et veiem, terra, et veiem. / Ànima rere ànima, / tu les vas abandonant, / ombra rere ombra. / Així respiren els incendis del temps.” (Et veiem, dins De llindar en llindar -Trad. Arnau Pons-).
EN BUSCA D’ABULCÀSSIM
El bar bé podria ser l’Entrelíneas de Sevilla.
En el cas que calgui explicitar-ho: el títol, i amb
ell allò que passa en el poema, pretén fer una mica el joc al joc que planteja
Jordi Cornudella a Tot Abulcàssim.
[Un temps després d’escriure el poema vaig caure en allò de Charles Baudelaire que hi va com anell al dit, que potser ja hi era i tot i jo no ho sabia: “Qui no sàpiga poblar la seva solitud tampoc no sabrà sentir-se sol enmig d’una multitud atrafegada.” (Les multituds, dins Petits poemes en prosa)]
RAONS DEL COR
I
Vulguis que no, això d’Óssip Mandelstam: “No comparis:
car és incomparable allò que és viu” (Tercer quadern de Vorónej).
Luiza Neto Jorge “L’animal s’entén:/ [...] Es va
gastant./ I resisteix.” (Faula)
Simone Weil: “Ferida: és l’ofici que entra dins el
cos.” (El sentit de l’univers, dins La gràcia i la gravetat). Pensem
també en allò altre de Dylan Thomas (en traducció d’Isidre Martínez Marzo):
“l’etern principi de les meravelles pateix de restar obert.” (Si el meu cap
ferís el pèl d’un peu).
[Un apunt segurament excessiu: Als comentaris de Jean
Bollack sobre llibre d’Empèdocles Les purificacions, ja es parla de com
el misteri fa córrer la sang, tanmateix entès aquest (si no ho recordo
malament: ara no el tinc a mà), en un sentit sacrificial (però que, transportat
al segle XX-XXI, no es pot obviar el sentit d’instrumentalització bèl·lica) referit
a la relació entre el misteri i el poder (és a dir: es tractaria d’una mena de
teologia política incipient).]
II
Larkin: “La vida amb un forat a dins” [Pendent de
buscar-ne la font exacte d'on surt la citació].
Daniel Faria: “A força de rodar la pedra és rodona/La
vida” (La pedra de Sísif I, dins Explicació dels arbres i d’altres
animals -Trad. al castellà de Luis María Marina-).
Gustavo Pérez Firmat: “La Cuba que habito ‒quiero
decir, la Cuba que me habita‒ es una presencia íntima y cordial, una posesión
inconfessable, que no se abandona ni se pierde. Robándole una frase a Lezama
Lima, podria decir que es el latido de una ausencia.” (Saber de ausencia).
R.S. Thomas: “[...] el fet de saber/ que les
destinacions són llocs familars/ dels quals el viatge ha de partir.” (Viatges).
III
Amos Oz i Fània Oz-Salzberger: “La nostra no és una línia
de sang sinó una línia de text.” (Els jueus i les paraules).
Arnau Pons: “La veu que té el nervi dins el ritme per
tal de deixar descansar mai els signes.” (del pròleg a Destrets d’indret).
BASAR
Albert Roig (que al seu temps remet a Abu Bakr): “Però
sàpigues que tot el que n’has pres ho
has de tornar.” (La tempesta) Ja Epíctet deixà escrit: “Moriré després.
I, com? Com el qui retorna alguna cosa que no és seva.” (Màximes [I, 1,
32]). També s’hi passegen, una mica al lluny, una imatge de Francesc Garriga i una
altra de Gabriel Ferrater.
MEDITERRANI
I
Explica Joaquin Gimeno (La Celestina y su prólogo):
“«Todas las cosas son criadas a manera de contienda o batalla», dice Rojas al comenzar
el prólogo de La Celestina traduciendo del latín un aforismo de Heráclito:
«Omnia secundum litem fiut.»”.
El poema va sortir poc després d’haver llegit
l’article de Sebastià Perelló: Joan Manuel Pérez i Pinya, in memoriam.
Coses com per exemple: “que l’experiència és un joc de miralls on la imatge es
refà contínuament” i “fets de fang i d’atzur” (que al seu torn es la cita d’un
altre poeta (Mallarmé?).
[Per altra banda, i a risc de ser excessiu: en el cas
que calgui dir-ho: la ressonància atzar-atzur ja la trobem en la Divisa
de Maria Mercè Marçal.]
II
J.V. Foix: “[...] li va respondre que... a Déu, fort i
etern, principi i fi de tot, geòmetra de l'absolut, omnipresent, el trobaria
[...] de cara a mar, assegut, pacient i misericordiós, amb els vells i els
jubilats, al banc dels si-no-fos.” (Darrer comunicat).
Tucídides: “Cal triar entre descansar i ser lliure.” [pendent
de comprovar la font d'on surt la citació]
Màrius Sampere: “Sí, ja sé que viure és intentar-ho
infinites vegades.” (Jerarquies)
Paul Celan: “De la meva mà menja les seves fulles la
tardor: som amics.” (Corona, dins L’arena de les urnes).
III
Isidre Martinez Marzo ja parla del gran llibre de la
mar a Hostes.
Emil Cioran: “La meva presència en el món és no ser en
cap lloc.” (Extraviaments).
Gustavo Pérez Firmat: veure la nota II de Raons del
cor.
METAFÍSICA
I
“Tan sols un horitzó per viure” és una expressió prou
popular tot i que val a dir que a l’autor li ha arribat sobretot per la cançó
I la terra es va assecar, de Roger Mas.
Màrius Sampere: “El primer sofriment del món,/ el
conserva intacte la vora descosida/ de la fi del cel.” (Karma, dins
Subllum)
Paul Valéry: “Que serions-nous sans le secours de
ce qui n'existe pas?” (Breu carta sobre els mites).
II
La gota dolça camí del cel se’n recorda de la de Jordi
Virallonga (La sal del agua, dins Hace triste).
Baruch Spinoza: “L’ordre i la connexió de les coes és
el mateix que l’ordre i connexió de les idees.” (Ètica, II, Prop. 7)
Agustí d’Hipona: “Què és, doncs, el temps? Si ningú
m’ho pregunta, ho sé, però si vull explicar-ho al qui em pregunta, no ho sé.” (Confessions).
En el cas que calgui, Ausiàs March: “Bullirà el mar
com la cassola al mar” (Veles e vents han mos desigs complir).
III
Robert Walser: “Déu és amb els que dormen.” (Jakob
Von Gunten).
IV
Per descomptat, Gabriel Ferrater: “deia fe en el
llenguatge. Va morir/ devorat: l'inefable el va temptar.” (Literatura).
Xavier Lloveras: “La miopia ens torna metafísics.” (El
test de Rorschach).
NUVOLETS
Vulguis que no, allò de Gabriel Ferrater:
“Els braços em van semblar branques d'un arbre molt
alt.” (El distret),
I també, una mica de fons, allò altre de Blai Bonet:
“Els nins, aucells dins la gàbia/ del col·legi, esfullen pàgines.// Cel per les
ungles.” (Aula).
MECÀNICA TERRESTRE
Gabriel Ferrater té un poema de títol homònim.. Al
poema hi giravolten uns quants gira-sols: els que destil·len neguit de Francesc
Garriga (Ombres), els folls de llum d’Eugenio Montale (Ossos de sípia).
MECÀNICA CELESTE
Andreu Vidal té un poema de títol homònim.
Valgui a mode de summa plagiària, dels reflexos de llum plagiària:
Robert Walser: “La lluna és la ferida de la nit.”
Francisco de Quevedo: “y su epitafio la sangrienta
luna.”
Andreu Vidal: “Car els colors no són/ Sinó la
putrefacció de la llum// Ossos de sol/ Errant sense sepulcre”.
L’ANIMAL QUE NO EXISTEIX
El títol és pres d’Andreu Vidal, el qual, al seu torn,
s'apropia d’un vers de Rainer Maria Rilke.
Mario Montalbetti: “le han/ pegado/ un tiro/ al
cielo// y el cielo/ se ha roto// como una/ pinyata” (Fin desierto y otros
poemes, dins Lejos de mi decirles). També Óssip Mandelstam: “I la
teva pupil·la a l’escorça del cel” i “Com la pedra del cel que desvetlla la
terra...” (Segon quadern de Vorónej).
Antonio Porchia: “¿Habría este buscar eterno si lo
hallado existies?” (Voces).
[A mode d’afegitó potser excessiu: Val a dir que existeix
tot un caldo de cultiu de l’assumpte. Per exemple, en el Paul Valéry citat
abans: “Què series sense l’ajuda d’allò que no existeix?”. O en Antonio Gamoneda:
“No ha nacido y, sin embargo, ha de morir.” (Les citacions de Valery i Gamoneda
són extretes del llibre Cielo de Javier Lostalé)]
COLLITA D’ANGLES CECS
I
Orlando González Esteva: “El
futuro ya pasó.” (Citat per Gustavo Pérez Firmat a Saber de ausencia).
T.S. Eliot: “These fragments I have shored against my
ruins” (The Waste Land).
II
Nazim Hikmet: “Que bo és ser cec/ i estimar la
foscor...” (Sisena carta a Taranta-Bau).
PD: Vulgui que no, hi deu ressonr una mica això
d’Antonio Gamoneda: “Antes/ ardió la verdad y ardió/ también mi pensamiento.
Ahora/ mi pasión es la indiferencia.” (Arden las pérdidas).
MATINAL AL DESCAMPAT
Versió a partir del poema d’Andreu Vidal Pleniluni (dins
Necròpsia).
BABEL
I
Luiza Neto Jorge: veure la nota de Viatge iniciàtic
I.
“El qui estima la veritat només troba la llum si, com
l’espelma, és el seu propi combustible i es consumeix a si mateix.” (Attar de
Nishapur, citat per Andreu Vidal a Für Zamme).
Marc-Alain Ouaknin: “L’espai buit no està fet per a
cicatrizar” (El llibre cremat: filosofia del Talmud, citat al seu torn
per Carlos A. Conchillo Martínez (El Alma es el Espejo de la Cara. (De Kafka
y el judaísmo)).
Gabriel Ferrater: “nens: prims i estridents/ [...] corren
de banda a banda de la festa/ com si fos una plaça neta d’ombres,/ i omplen el
déu de rialla.” (Els innocents).
Emiliy Dickinson: “Heaven ‒ is what I cannot reach!” (dins
el poema 310).
II
Georg Büchner (Lenz): “té el cel com un abisme
sota els seus peus” (Lenz).
Marina Tsvetàieva: “La nostra pàtria és aquella terra
per on caminem” [citat de memòria] (Cartes a una amazona -Trad. Annie Bats-).
FER PARLAR EL CEL
Peter Sloterdijk té un llibre de títol homònim.
I
L’entrecometes del primer vers és de Paul Celan (Veure: Sota la
cúpula. Passeigs amb Paul Celan, de Jean Daive).
Bartomeu Fiol: “No creure en déu però fer-lo parlar.”
(Càbales de call)
IV
Karl Krauss: “Allà on els arbres imponents eleven l’agraïment
de la terra vers el cel, s’hi acumulen les edicions del diumenge.” (Apocalipsis
-Trad. al castellà de Natalia I. Vidal).
Veure la nota Fi del poema I referida a Quevedo.
ESGUARDS MALLORQUINS:
I
Johann W. Goethe, via Blai Bonet: “Els colors són les passions
de la llum”.
Andreu Vidal: “Car els colós no són/ Sinó la
putrefacció de la llum”.
Robert Frost: “Com els dos ulls formen un sol mirar.”
(Dos rodamons en temps fangós -Trad. Josep Maria Jaumà-).
II
Arnau Pons: “Illes de crosta en el teu braç” (A
desclòs, VI).
PINYOL DE L’AIRE
Del fons de tots els cims ja en parla Nietzsche en un
poema que ara no tinc a mà (Citat, en tot
cas, per Gaston Bachelard a L’aire i els somnis).
