El cel dins un pou

   El cor és un pit-roig i el cor és una gàbia en busca d’un pit-roig fet sang que embosca, sàvia, la sang que al cor recorda el seu flux savi i boig, l’alada que, ampla, encorda el buit amb el seu goig.   

  Aquí   

Modificacions 'estilístiques': VILALLEONS “[...] I sempre la mirada insistent que busca epifania: la imatge dels teus ulls mortals i irrepetibles brillant com un tresor que es vist només per tu.   I hi ha l’esquerda que s’arbra a l’edèn que voldries, [...]   FER PARLAR EL CEL II [...] del dit on es confon el ser tocat amb el que es toca, sembla que tremoli, el dit, que [...]   FI DEL POEMA, III [Mod.]   I es gira Orfeu i els ulls en els d’Eurídice i en cada un el reflex dels ulls de l’altre clavant-se més i més al pou d’esguards... I anar caient. Potser, a l’entrar a l’infern, ell ja ho sabia i va baixar-hi en busca de contenir, en el cant, el que supera el cant. I fou el preu, potser, el silenci que es pateix i (es) suporta sense fi.   Errades gramaticals: (cortesia de JDP) Pàgina 33: "reconèixe't" va sense accent Pàgina 50: "apunt de ser collit" ha de ser "a punt de ser collit"; "tal i com"

( Río arríba: metapoética , de Juan Ramón Jiménez)

     Potser val la pena llegir en primer lloc aquest textet  que vol funcionar a mode de coordenades de la cosa. A partir d'aquí, i per ordre d'aparició en el llibre: CAPVESPRE Malgrat que l’associació entre la sang i el sol de posta corre ja per entre els segles, Gabriel Ferrater: “aquest sol que menstrua no es vol pondre” ( El ponent excessiu ) i també “sol clavat a la posta/ que sagna delicat” ( No una casa ). Borís Pasternak: “Viu, viu i prou, fins al final.” ( Quan escampi -Trad. Esteve Miralles i Ricard San Vicente-). Joan Josep Camacho Grau: “El preu del foc el marca qui s’immola.” ( El tòrax de la bèstia ). Paul Celan: “Creixement./ Fulla a fulla engruixa/ les parets del cor.” ( Flor , dins Reixes de llengua -Trad. Arnau Pons-).   CAN RUMIA Can Rumia és també un topònim referit a una masia ubicada entre els termes municipals de Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga. Té, per cert, una germana: Can Discórrer. I hi ha qui diu que n’hi ha una tercera: Can Pensa’