Notes guardades per a una possible segona edició, etc.


Modificacions 'estilístiques':


VILALLEONS


“[...] I sempre

la mirada insistent que busca epifania:

la imatge dels teus ulls mortals i irrepetibles

brillant com un tresor que es vist només per tu.

 

I hi ha l’esquerda que s’arbra a l’edèn que voldries,

[...]


 

FER PARLAR EL CEL II


[...]

del dit on es confon el ser tocat

amb el que es toca, sembla que tremoli,

el dit, que [...]

 


FI DEL POEMA, III [Mod.]

 

I es gira Orfeu i els ulls en els d’Eurídice

i en cada un el reflex dels ulls de l’altre

clavant-se més i més al pou d’esguards...

I anar caient. Potser, a l’entrar a l’infern,

ell ja ho sabia i va baixar-hi en busca

de contenir, en el cant, el que supera

el cant. I fou el preu, potser, el silenci

que es pateix i (es) suporta sense fi.

 


Errades gramaticals:

(cortesia de JDP)


Pàgina 33: "reconèixe't" va sense accent

Pàgina 50: "apunt de ser collit" ha de ser "a punt de ser collit"; "tal i com" ha de ser "tal com"

Pàgina 52: "conèixe'm" ha d'anar sense accent.

Pàgina: 56-57: el verb "trenar" ha d'anar acompanyat de la preposició "amb", no pas "a".

Pàgina 79: segons a qui es demani, ha de ser "per + infinitiu, no "per a" + infinitiu. En cas ho acceptéssim, quedaria reformulat del tipus "que no va fer-se per cicatritzar".


Entrades populars d'aquest blog

La meva originalitat plena de gent

     Cal (i si cal, f ins a quin punt) explicitar les referències emprades en un llibre de poemes? Escric  aquestes línies divagadores i un xic embolicades  ‒potser breus propòsits de destrucció marca de la casa ‒  perquè vull i al mateix temps no vull deixar de donar compte del treball relatiu als manlleus/apropiacions/represes que conté El cel dins un pou . A risc que siguin sobreres, per descomptat. Per què no incloure-les al llibre i sí aquí? La idea que acompanya el llibre és que els poemes han de funcionar tot sols o, millor dit, en la constel·lació que el seu conjunt pugui aplegar. L'autor és del parer que haver inclòs en el llibre un paratext d'aquest tipus (amb totes les apropiacions, girs i represes que inclouen els poemes (totes aquelles de què es tenen constància, almenys) i la constel·lació conseqüent) hauria probablement ofegat els poemes. Estaríem davant un text excessivament llarg  i que potser escapa als dominis del que ha de ser un paratext, en el cas  ‒ discu
Read more »

Notes a El cel dins un pou

     Potser val la pena llegir en primer lloc aquest textet  que vol funcionar a mode de coordenades de la cosa. A partir d'aquí, i per ordre d'aparició en el llibre: CAPVESPRE Malgrat que l’associació entre la sang i el sol de posta corre ja per entre els segles, Gabriel Ferrater: “aquest sol que menstrua no es vol pondre” ( El ponent excessiu ) i també “sol clavat a la posta/ que sagna delicat” ( No una casa ). Borís Pasternak: “Viu, viu i prou, fins al final.” ( Quan escampi -Trad. Esteve Miralles i Ricard San Vicente-). Joan Josep Camacho Grau: “El preu del foc el marca qui s’immola.” ( El tòrax de la bèstia ). Paul Celan: “Creixement./ Fulla a fulla engruixa/ les parets del cor.” ( Flor , dins Reixes de llengua -Trad. Arnau Pons-).   CAN RUMIA Can Rumia és també un topònim referit a una masia ubicada entre els termes municipals de Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga. Té, per cert, una germana: Can Discórrer. I hi ha qui diu que n’hi ha una tercera: Can Pensa’
Read more »