El cel dins un pou

  El silenci, a Babel, s'ho mira i calla. I cau la torre, a ran / arran del malentès, i entre la runa ja el silenci aflora com llengua franca al cor de cada llengua, i bomba sang del cel que no pot ser i el pes del buit del cel corona els Homes   i fets paraula els Homes van pel món mirant de fer una frase que ningú completa sol, tan sols en l’altre, i l’altre... No hi ha final per dir, només silenci.   

   El cor és un pit-roig i el cor és una gàbia en busca d’un pit-roig fet sang que embosca, sàvia, la sang que al cor recorda el seu flux savi i boig, l’alada que, ampla, encorda el buit amb el seu goig.   

  Aquí   

Modificacions 'estilístiques': VILALLEONS “[...] I sempre la mirada insistent que busca epifania: la imatge dels teus ulls mortals i irrepetibles brillant com un tresor que es vist només per tu.   I hi ha l’esquerda que s’arbra a l’edèn que voldries, [...]   FER PARLAR EL CEL II [...] del dit on es confon el ser tocat amb el que es toca, sembla que tremoli, el dit, que [...]   FI DEL POEMA, III [Mod.]   I es gira Orfeu i els ulls en els d’Eurídice i en cada un el reflex dels ulls de l’altre clavant-se més i més al pou d’esguards... I anar caient. Potser, a l’entrar a l’infern, ell ja ho sabia i va baixar-hi en busca de contenir, en el cant, el que supera el cant. I fou el preu, potser, el silenci que es pateix i (es) suporta sense fi.   Errades gramaticals: (cortesia de JDP) Pàgina 33: "reconèixe't" va sense accent Pàgina 50: "apunt de ser collit" ha de ser "a punt de ser collit"; "tal i com"

( Río arríba: metapoética , de Juan Ramón Jiménez)