Ressenya 'La mort com riu' (10/02/23) a Núvol


 Aquí 

 

Entrades populars d'aquest blog

Babel, III

  El silenci, a Babel, s'ho mira i calla. I cau la torre, a ran / arran del malentès, i entre la runa ja el silenci aflora com llengua franca al cor de cada llengua, i bomba sang del cel que no pot ser i el pes del buit del cel corona els Homes   i fets paraula els Homes van pel món mirant de fer una frase que ningú completa sol, tan sols en l’altre, i l’altre... No hi ha final per dir, només silenci.   
Read more »

La meva originalitat plena de gent

     Cal (i si cal, f ins a quin punt) explicitar les referències emprades en un llibre de poemes? Escric  aquestes línies divagadores i un xic embolicades  ‒potser breus propòsits de destrucció marca de la casa ‒  perquè vull i al mateix temps no vull deixar de donar compte del treball relatiu als manlleus/apropiacions/represes que conté El cel dins un pou . A risc que siguin sobreres, per descomptat. Per què no incloure-les al llibre i sí aquí? La idea que acompanya el llibre és que els poemes han de funcionar tot sols o, millor dit, en la constel·lació que el seu conjunt pugui aplegar. L'autor és del parer que haver inclòs en el llibre un paratext d'aquest tipus (amb totes les apropiacions, girs i represes que inclouen els poemes (totes aquelles de què es tenen constància, almenys) i la constel·lació conseqüent) hauria probablement ofegat els poemes. Estaríem davant un text excessivament llarg  i que potser escapa als dominis del que ha de ser ...
Read more »

Notes a El cel dins un pou

     Potser val la pena llegir en primer lloc aquest textet  que vol funcionar a mode de coordenades de la cosa. A partir d'aquí, i per ordre d'aparició en el llibre: CAPVESPRE Malgrat que l’associació entre la sang i el sol de posta corre ja per entre els segles, Gabriel Ferrater: “aquest sol que menstrua no es vol pondre” ( El ponent excessiu ) i també “sol clavat a la posta/ que sagna delicat” ( No una casa ). Borís Pasternak: “Viu, viu i prou, fins al final.” ( Quan escampi -Trad. Esteve Miralles i Ricard San Vicente-). Joan Josep Camacho Grau: “El preu del foc el marca qui s’immola.” ( El tòrax de la bèstia ). Paul Celan: “Creixement./ Fulla a fulla engruixa/ les parets del cor.” ( Flor , dins Reixes de llengua -Trad. Arnau Pons-).   CAN RUMIA Can Rumia és també un topònim referit a una masia ubicada entre els termes municipals de Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga. Té, per cert, una germana: Can Discórrer. I hi ha qui diu que n’hi ha una ter...
Read more »